Aquells eren els temps de la nostra èpica, una èpica compartida des de la que varem projectar els somnis més elevats, un punt de partida amb la bossa plena d’il·lusions i amics, d’esperances i anhels de fer reeixir un mon que volíem millor. Uns temps d’anar plegats per a volar ben lluny, sabent que els temps ens donaria però un camí i drecera per anar tots sols, lligats només per les primeres petjades que fins avui romanen. Així ho vam escriure els teus amics del grup de “Can Culapi” als nostres cors, i així ho recordarem.
Els amics del Grup de Can Culapi
