Cal que el temps passi per adonar-nos de que tot el que hem viscut ha valgut la pena, algunes coses han estat fantàstiques e inoblidables, d'altres ens han ajudat a crèixer.
Cal que el dia acabi perque torni a sortir el sol.
Cal que un infant et miri als ulls per recordar l'inocència del nostre temps ja passat.
Cal recordar tot el que hem viscut, tot el que hem construït, tot allò pel que hem lluitat, tota la gent amb qui hem compartit...
Cal saber gaudir d'un instant, d'una flor, d'un paissatge, d'una olor...
Sempre, i tots al teu costat, volem fer cert allò de...cal que neixin flors a cada instant! Per molts anys Montse!
Anna i Nuri
El passat mes d'octubre vam rebre una trucada que ens va posar en alerta. Una festa per la Montse?.. que bé!!! Una feina per fer?... és clar que sí!! Quina?... un blog?? Sí, sí... però... per on comencem? L'Anna en sap? La Nuri en sap? Cap de les dues en teníem ni idea però... tan se val... endavant!
I així va començar tot, no teníem altre remei que posar-nos les piles i començar a investigar, preguntar, tafanejar per aquests móns desconeguts per a nosaltres i resoldre dubtes.... començaven a arribar correus, i més correus fins a tenir les bústies una mica col·lapsades. També la Mercè amb les seves classes d’informàtica anava posant el seu granet de sorra... Des de llavors hem tingut una doble vida: mamis treballadores durant el dia i "blogueres" de nit .
I que carai !!!! Tot s’ha de dir: hem après moltíssim, ens ho hem passat molt bé, ens hem conegut més...i... si vols saber-ne tots els “ets i uts”, ens organitzes una trobada i ens deixarem SORPRENDRE pel que tu vulguis.
T'estimem
Anna i Nuri
T'estimem
Anna i Nuri
Jaume, Nuri, Marcel i Anna
Un dibuix, un poema i unes cançons...
Rams.
M’agraden els rams de flors barrejades
on no predominen classe ni color,
perquè sempre hi trobo, gairebé amagades,
branques o floretes sense cap olor.
Senzilles, discretes, no són vanitoses;
sense elles no fóra el ram tan polit;
omplen les mancances, completen les formes,
sostenen les tiges que s’han afeblit;
fan reposar els ulls de magnificències
com les de l’orquídia, la rosa, el clavell…,
són com el socors de la terra mare
que sosté la vida al mateix nivell.
Branques o floretes d’un matoll o d’arbre
fan com si no hi fossin, però sort que hi són,
ben fermes i útils, per donar equilibri
a les riques toies que són com un món.
Joana Raspall
...tot això és el que hem escollit per a tú en la nostre felicitació.
Estem contents d'haver compartit molts moments d'aquest "fent camí per la vida" rient, jugant, parlant, celebrant, donant, rebent, escoltant, estimant, perdonant... Tots hem avançat, tots hem "clavat arrels", però el fet de caminar plegats ens omple d'alegria.
Com diu la cançó: "cada dia és un nou pas"...continua Montse, amb força, lluitant pel que desitges i sigues sempre molt feliç.
"Moltes felicitats, et dedicaré el meu proper triple"- Marcel
"Montse, m'encanta que siguis la meva padrina! Felicitats!"-Anna
Molts petonets
Jaume, Nuri, Marcel i Anna
Jaume
Aquells eren els temps de la nostra èpica, una èpica compartida des de la que varem projectar els somnis més elevats, un punt de partida amb la bossa plena d’il·lusions i amics, d’esperances i anhels de fer reeixir un mon que volíem millor. Uns temps d’anar plegats per a volar ben lluny, sabent que els temps ens donaria però un camí i drecera per anar tots sols, lligats només per les primeres petjades que fins avui romanen. Així ho vam escriure els teus amics del grup de “Can Culapi” als nostres cors, i així ho recordarem.
Gabi i Tana
Segur que aquesta L de "50 en pràctiques" la portaràs amb l'alegria i xerinola amb la que ens tens acostumats. Moltes Felicitats!
Gabi i Tana
Joan Manel i Mari Cruz
Hola Montse. Soc la Nuria. Aqui estic amb els meus pares. T'envio aquesta foto familiar per el teu blog. Et desitjo un feliç aniversari i que siguem molt molt amigues. Ah una cosa. El dia de la festa vindran els meus pares. Jo em quedare a casa perque a aquestes hores ja tinc molta son.
Susanna i Pepe
Estimada Montse: esperem que durant 50 anys més puguem seguir gaudint del teu somriure. Et pots fer gran però no et deixem que canvïis mai.
T'estimem, Susanna i Pepe.
T'estimem, Susanna i Pepe.
Marius i família
Què dir-te que no sàpigues?
De petits molt vam jugar, això és una cosa que la vida ens va regalar.
Ens hem anat fent grans i cadascú de nosaltres camins diferents hem agafat.
No hi ha dubte de que tots som feliços, doncs famílies hem anat formant i tots ens seguim estimant. Per això en un dia com avui cal disfrutar tots plegats d’aquesta festa excepcional i preparada amb molta il·lusió per tots els que t'estimem.
Moltes felicitats Montse!
Marius, Carolina, Eva i Mar
Juan Antonio
Hola Montse,
Nos hemos conocido muy fugazmente, pero el encuentro fue suficientemente revelador como para comprender que de nuevo en vuestro caso se cumplía el aserto de que detrás de todo gran hombre hay una gran mujer.
Felicidades muy sinceras por haber llegado hasta aquí habiendo construído tanto, pero felicidades sobre todo porque, gracias a eso, te espera lo mejor en los próximos 50 años.
Un fuerte abrazo y espero que hasta muy pronto.
La meva Padrina
Si he de ser sincera, els millors records amb “la meva padrina” van ser els estius a les QUATRE POTENCIES, els mesos d’agost a LES CASES. Quins estius!!!!! Els estius de la meva infantesa, sense problemes, sense maldecaps….
Sí!!! Són aquells els millors records que guardo de “la meva padrina”.
Començàvem amb la festa de presentació; guapos tots mudats, després venien la festa de Carnestoltes, els assaigs de la cançó de l’estiu (els mosquits de les Cases sempre estan per tot arreu, el troglodita marxós, les Quatre estacions…), la nit de la gran presentació de la cançó de l’estiu (obrien les cortines d’entrada a casa i allò era l’escenari).
El meu aniversari, la nit de cinema a els “Cinemes de Benicarló”, les sessions de fotos, el sopar a la platja (amb el xiqui-xiqui Bang Bang), aquelles nits d’espiritisme (on es prohibien l’entrada als més joves), els castells a la platja, les excursions a SOL DE RIU amb bicicleta i al delta….. i “la meva padrina sempre estava allí organitzant-ho tot.
Recordo que una vegada li vaig preguntar “I quan tinguis fills els estimaràs més que a mi?
Ara les dues som mares i encara que els estius de les Cases es van acabar ja fa temps sempre , sempre tenim una estoneta, un espai, un ratet per a parlar, per escoltar-nos i per felicitar-nos i ha hagut anys que ni jo mateixa NO hagués recordat el meu sant, sinó fos per la seva trucada.
SEMPRE, SEMPRE ha estat present aquell dia assenyalat fos on fos (aquí o a l’altra punta del món mai millor dit).
Aquesta ÉS “la meva padrina” per mi, la MILLOR!!
Ella és organitzadora, atenta i el que més admiro és que és senzilla; com diuen al meu poble “plana” sense pujar-li els fums al cap.
MOLTES FELICITATS PADRINA I GRÀCIES PER SER COM ETS!!!
Núria
Família Pomada
Mercè, Carme, Rosa Maria i Taïs
Hola Montse!! Som les teves “compis” de MAGI.
Volem posar el nostre granet de sorra en la col·lecció de records i felicitacions d’aquest bloc.
A continuació et presentem un petit recull de fotografies d’alguns dels moments que hem compartit juntes.
La nostra “graduació”:
Un dels nostres primers viatges juntes:
La celebració dels 40 anys d’algunes de nosaltres:
La celebració dels 25 anys que ens vam conèixer:
I ara arriba una celebració també molt important...
Els teus 50!!!
Els teus 50!!!
D’aquesta jornada també esdevindrà una fotografia que guardarem en el nostre àlbum i en el nostre record.
UN BRINDIS PER TU MONTSE, EN EL TEU 5Oè ANIVERSARI!!!!!
MOLTES FELICITATS !!!
Grup de... mira aquest vídeo i sabràs la resposta.
Febrer 2011.
Ana
Estimada Montse!!!!!
Recordes aquelles quatre casetes a les Cases d’Alcanar? Recordes allà , a les acaballes dels anys 70, quant ens vam conèixer?
De ben segur pensaràs que han passat molts anys, però l’amistat no depèn de coses com l’espai i el temps. Un amic és aquell qui a pesar de les distancies, se’n recorda dels moments importants que van viure. Jo en recordo uns quants: anàvem a la platja amb Joan (el teu germà), ens banyàvem al Port.
També recordo les sobretaules després de dinar a casa la tieta Mercè, on jugàvem a cartes. I el que em costava de tornar a La Sénia quant s’acabaven els dies de vacances!!!! Segur que si ens poséssim a recordar, ens vindrien a la ment més moments...
El que si sé de ben segur és que tenim un assumpte pendent......banyar-nos de nit a la platja i veure com surt el sol!!!!! I el que si m’agradaria és recuperar aquell contacte que vas buscar des d’un primer moment i que jo no vaig saber donar-te. Només et desitjo que siguis molt feliç amb tots els que t’estimen!!!
MOLTES FELICITATS !!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




































