Marius i família
Què dir-te que no sàpigues?
De petits molt vam jugar, això és una cosa que la vida ens va regalar.
Ens hem anat fent grans i cadascú de nosaltres camins diferents hem agafat.
No hi ha dubte de que tots som feliços, doncs famílies hem anat formant i tots ens seguim estimant. Per això en un dia com avui cal disfrutar tots plegats d’aquesta festa excepcional i preparada amb molta il·lusió per tots els que t'estimem.
Moltes felicitats Montse!
Marius, Carolina, Eva i Mar
Juan Antonio
Hola Montse,
Nos hemos conocido muy fugazmente, pero el encuentro fue suficientemente revelador como para comprender que de nuevo en vuestro caso se cumplía el aserto de que detrás de todo gran hombre hay una gran mujer.
Felicidades muy sinceras por haber llegado hasta aquí habiendo construído tanto, pero felicidades sobre todo porque, gracias a eso, te espera lo mejor en los próximos 50 años.
Un fuerte abrazo y espero que hasta muy pronto.
La meva Padrina
Si he de ser sincera, els millors records amb “la meva padrina” van ser els estius a les QUATRE POTENCIES, els mesos d’agost a LES CASES. Quins estius!!!!! Els estius de la meva infantesa, sense problemes, sense maldecaps….
Sí!!! Són aquells els millors records que guardo de “la meva padrina”.
Començàvem amb la festa de presentació; guapos tots mudats, després venien la festa de Carnestoltes, els assaigs de la cançó de l’estiu (els mosquits de les Cases sempre estan per tot arreu, el troglodita marxós, les Quatre estacions…), la nit de la gran presentació de la cançó de l’estiu (obrien les cortines d’entrada a casa i allò era l’escenari).
El meu aniversari, la nit de cinema a els “Cinemes de Benicarló”, les sessions de fotos, el sopar a la platja (amb el xiqui-xiqui Bang Bang), aquelles nits d’espiritisme (on es prohibien l’entrada als més joves), els castells a la platja, les excursions a SOL DE RIU amb bicicleta i al delta….. i “la meva padrina sempre estava allí organitzant-ho tot.
Recordo que una vegada li vaig preguntar “I quan tinguis fills els estimaràs més que a mi?
Ara les dues som mares i encara que els estius de les Cases es van acabar ja fa temps sempre , sempre tenim una estoneta, un espai, un ratet per a parlar, per escoltar-nos i per felicitar-nos i ha hagut anys que ni jo mateixa NO hagués recordat el meu sant, sinó fos per la seva trucada.
SEMPRE, SEMPRE ha estat present aquell dia assenyalat fos on fos (aquí o a l’altra punta del món mai millor dit).
Aquesta ÉS “la meva padrina” per mi, la MILLOR!!
Ella és organitzadora, atenta i el que més admiro és que és senzilla; com diuen al meu poble “plana” sense pujar-li els fums al cap.
MOLTES FELICITATS PADRINA I GRÀCIES PER SER COM ETS!!!
Núria
Família Pomada
 | ||
|
Mercè, Carme, Rosa Maria i Taïs
Hola Montse!! Som les teves “compis” de MAGI.
Volem posar el nostre granet de sorra en la col·lecció de records i felicitacions d’aquest bloc.
A continuació et presentem un petit recull de fotografies d’alguns dels moments que hem compartit juntes.
La nostra “graduació”:
Un dels nostres primers viatges juntes:
La celebració dels 40 anys d’algunes de nosaltres:
La celebració dels 25 anys que ens vam conèixer:
I ara arriba una celebració també molt important...
Els teus 50!!!
Els teus 50!!!
D’aquesta jornada també esdevindrà una fotografia que guardarem en el nostre àlbum i en el nostre record.
UN BRINDIS PER TU MONTSE, EN EL TEU 5Oè ANIVERSARI!!!!!
MOLTES FELICITATS !!!
Grup de... mira aquest vídeo i sabràs la resposta.
Febrer 2011.
Ana
Estimada Montse!!!!!
Recordes aquelles quatre casetes a les Cases d’Alcanar? Recordes allà , a les acaballes dels anys 70, quant ens vam conèixer?
De ben segur pensaràs que han passat molts anys, però l’amistat no depèn de coses com l’espai i el temps. Un amic és aquell qui a pesar de les distancies, se’n recorda dels moments importants que van viure. Jo en recordo uns quants: anàvem a la platja amb Joan (el teu germà), ens banyàvem al Port.
També recordo les sobretaules després de dinar a casa la tieta Mercè, on jugàvem a cartes. I el que em costava de tornar a La Sénia quant s’acabaven els dies de vacances!!!! Segur que si ens poséssim a recordar, ens vindrien a la ment més moments...
El que si sé de ben segur és que tenim un assumpte pendent......banyar-nos de nit a la platja i veure com surt el sol!!!!! I el que si m’agradaria és recuperar aquell contacte que vas buscar des d’un primer moment i que jo no vaig saber donar-te. Només et desitjo que siguis molt feliç amb tots els que t’estimen!!!
MOLTES FELICITATS !!!!!!!
Montse i José A.
Què fàcil i què difícil és escriure sobre el temps compartit amb tú, Montse.
Potser no han sigut tants moments com hagués volgut (ja que la vida ens va anar separant), però sí que van ser intensos i feliços.
Vas entrar a la meva vida en un dels moments més difícils de canvi de ciutat, de conèixer gent nova i costums ben diferents. Temps de descobertes i de fer nous amics. I aquí vas estar tú des del principi….i ens vam sentir tan a gust!
Recordo el curs al Samontà…..com ens agradava trobar-nos al metro i xerrar de tot una mica! I com ens buscàvem per trobar aquella estoneta per dir el que fos o quedar pel cap de setmana i anar a la muntanya. Què bé ho passàvem!
Quan he recorregut de nou excursions fetes juntes, m’he enrecordat de tú, sí.
Hem tingut petits retrobaments….. el voltant a vegades ens ha impedit estar més temps físicament…però francament, el sentiment ha sobreviscut a tot i estic segura que el dia que ens tornem a veure ens semblarà que ens vam veure ahir. Aquí estarà l’essència de l’amistat?
Jo ja vaig passar la frontera dels 50 aquest desembre …ara et toca a tú. Som afortunades d’arribar-hi i estar envoltades de gent que ens estima…ens ho diguin o no.
Continuem endavant que encara ens queda molt per fer!
Cinquanta petons i abraçades
José A. i Montse Rodoreda
Maria Mercè i Joan
Ja hi has arribat! Una altre porta per travessar, amb pas ferm, 50 passes i llargues...i pren força perquè en queden moltes més! Darrera i dins queden molts records, molta gent, moltes vivències i experiències, totes hi són, totes han construït aquest pilar d'un:
Els que veus cada dia,
i els que trobes de tant en tant
els constants i els inconstants,
a tots els qui han passat
per la teva vida...
Alcem la copa per tot el viscut i brindem amb desig i franquesa: enhorabona!!
Mercè i Joan
M. Rosa i Pere
Encara recordo aquells diumenges quan anàvem d'excursió a Sant Cugat, als monjos a agafar ous o aquell dia que sortien escorpins de sota les pedres i vam haver de sortir "pitant" o quan anàvem a la platja carregats com a "gitanos" amb les taules, la cistella del menjar i el fogonet per fer el café. I tantes d'altres vivències que hem faltaria paper per escriure.
D'això ja han passat uns quants anys i ens hem fet grans, i hem seguit altres camins.
Aquest any en fas 50 i si mires enrere veus que has fet moltes coses, però... si mires endevant veuràs que encara en pots fer moltes més.
PER MOLTS ANYS !!!!!!!!!
Tiet Joan i tieta Rosa
Montse, et varem veure néixer i ara ja fas 50 anys, quina alegria!
Moltes felicitats!!
Un petó
Montse i Jesús
Les dues Montse d'estudiants amb 14 i 15 anys.
Tocant la guitarra "cumbaya" i prenent el sol al pati de la casa que teniem a Torelló, era l'any 1974
A Sant Fé del Montseny amb l'Anna, el Joan i l'Albert.
Les properes són de 1975, ha plogut una mica...
Montse, una pregunta:
-On compres l'elixir que fa que et conservis amb el mateix aspecte des dels quinze anys??
MOLTES FELICITATS!!!!!
Brindem amb alegria pel teu 50 aniversari!!!
Marc, Montse i Jesús
Laura i família
Hem viscut moltes coses junts: aniversaris, jocs, vacances, reis, casaments, naixements, les sortides familiars...i ara també el teu aniversari! Ens fa molta il.lusió compartir amb tu aquest dia i esperem poder estar al teu costat molts anys més! Moltes felicitats!!!!
Laura, Enric, Gori (o sigui l'altre Enric) i Sergi
Com que ens hem independitzat també ens toca escriure't alguna coseta per separat, i ben encantada que n'estic! Tot i que et tinc un xic lluny i que et veig menys del que m'agradaria et puc dir, de tot cor, que t'estimo un piló i que et desitjo el millor del món! Moltes felicitats!
Irene
Sóc "dels nous" però t'escric amb la mateixa il.lusió que la resta, no et conec gaire, la majoria de coses de tu les sé per la Irene i família però sempre em parlen bé de tu i si és tanta la gent que m'ho diu no deuen anar pas equivocats. Moltes felicitats!
Isaac
Sílvia i Xavier
Buscant als meus arxius fotogràfics he trobat dues fotos. Una és molt bona, ho recordes Montse, era quan anàvem a Abrera amb el “tronco mòbil” era carnestoltes i ens vam disfressar a conjunt. Per la carretera vam parar a agafar llenya amb aquestes pintes, la gent devia al·lucinar!
Sarita, Javier, Eric i Aleix
Montse, tot i la distància que ens separa, brindem pels teus 50 i MOLTS MÉS que vindràn
Subscriure's a:
Missatges (Atom)