Cal que el temps passi per adonar-nos de que tot el que hem viscut ha valgut la pena, algunes coses han estat fantàstiques e inoblidables, d'altres ens han ajudat a crèixer.
Cal que el dia acabi perque torni a sortir el sol.
Cal que un infant et miri als ulls per recordar l'inocència del nostre temps ja passat.
Cal recordar tot el que hem viscut, tot el que hem construït, tot allò pel que hem lluitat, tota la gent amb qui hem compartit...
Cal saber gaudir d'un instant, d'una flor, d'un paissatge, d'una olor...

Sempre, i tots al teu costat, volem fer cert allò de...cal que neixin flors a cada instant! Per molts anys Montse!


Les Fotos

Sílvia i Xavier

 Buscant als meus arxius fotogràfics he trobat dues fotos. Una és molt bona, ho recordes Montse,  era quan anàvem a Abrera amb el “tronco mòbil” era carnestoltes i ens vam disfressar a conjunt. Per la carretera vam parar a agafar llenya amb aquestes pintes, la gent devia al·lucinar!