Cal que el temps passi per adonar-nos de que tot el que hem viscut ha valgut la pena, algunes coses han estat fantàstiques e inoblidables, d'altres ens han ajudat a crèixer.
Cal que el dia acabi perque torni a sortir el sol.
Cal que un infant et miri als ulls per recordar l'inocència del nostre temps ja passat.
Cal recordar tot el que hem viscut, tot el que hem construït, tot allò pel que hem lluitat, tota la gent amb qui hem compartit...
Cal saber gaudir d'un instant, d'una flor, d'un paissatge, d'una olor...

Sempre, i tots al teu costat, volem fer cert allò de...cal que neixin flors a cada instant! Per molts anys Montse!


Les Fotos

La meva Padrina




Si he de ser sincera, els millors records amb “la meva padrina” van ser els estius a les QUATRE POTENCIES, els mesos d’agost a LES CASES. Quins estius!!!!!  Els estius de la meva infantesa, sense problemes, sense maldecaps….
Sí!!! Són aquells els millors records que guardo de “la meva padrina”.


Començàvem amb la festa de presentació; guapos tots mudats, després venien la festa de Carnestoltes, els assaigs de la cançó de l’estiu (els mosquits de les Cases sempre estan per tot arreu, el troglodita marxós, les Quatre estacions…), la nit de la gran presentació de la cançó de l’estiu (obrien les cortines d’entrada a casa i allò era l’escenari).
El meu aniversari, la nit de cinema a els “Cinemes de Benicarló”, les sessions de fotos, el sopar a la platja (amb el xiqui-xiqui Bang Bang), aquelles nits  d’espiritisme (on es prohibien l’entrada als més joves), els castells a la platja, les excursions a SOL DE RIU amb bicicleta i al delta….. i “la meva padrina sempre estava allí organitzant-ho tot.




Recordo que una vegada li vaig preguntar “I quan tinguis fills els estimaràs més que a mi?
Ara les dues som mares i encara que els estius de les Cases es van acabar ja fa temps sempre , sempre tenim una estoneta, un espai, un ratet per a parlar, per escoltar-nos i per felicitar-nos i ha hagut anys que ni jo mateixa NO hagués recordat el meu sant, sinó fos per la seva trucada.

SEMPRE, SEMPRE ha estat present aquell dia assenyalat fos on fos (aquí o a l’altra punta del món mai millor dit).


Aquesta ÉS “la meva padrina” per mi, la MILLOR!!

Ella és organitzadora, atenta i el que més admiro és que és senzilla; com diuen al meu poble “plana” sense pujar-li els fums al cap.



MOLTES FELICITATS PADRINA I GRÀCIES PER SER COM ETS!!!
                                                                                                                                                           Núria