Anna i Nuri
El passat mes d'octubre vam rebre una trucada que ens va posar en alerta. Una festa per la Montse?.. que bé!!! Una feina per fer?... és clar que sí!! Quina?... un blog?? Sí, sí... però... per on comencem? L'Anna en sap? La Nuri en sap? Cap de les dues en teníem ni idea però... tan se val... endavant!
I així va començar tot, no teníem altre remei que posar-nos les piles i començar a investigar, preguntar, tafanejar per aquests móns desconeguts per a nosaltres i resoldre dubtes.... començaven a arribar correus, i més correus fins a tenir les bústies una mica col·lapsades. També la Mercè amb les seves classes d’informàtica anava posant el seu granet de sorra... Des de llavors hem tingut una doble vida: mamis treballadores durant el dia i "blogueres" de nit .
I que carai !!!! Tot s’ha de dir: hem après moltíssim, ens ho hem passat molt bé, ens hem conegut més...i... si vols saber-ne tots els “ets i uts”, ens organitzes una trobada i ens deixarem SORPRENDRE pel que tu vulguis.
T'estimem
Anna i Nuri
T'estimem
Anna i Nuri
Jaume, Nuri, Marcel i Anna
Un dibuix, un poema i unes cançons...
Rams.
M’agraden els rams de flors barrejades
on no predominen classe ni color,
perquè sempre hi trobo, gairebé amagades,
branques o floretes sense cap olor.
Senzilles, discretes, no són vanitoses;
sense elles no fóra el ram tan polit;
omplen les mancances, completen les formes,
sostenen les tiges que s’han afeblit;
fan reposar els ulls de magnificències
com les de l’orquídia, la rosa, el clavell…,
són com el socors de la terra mare
que sosté la vida al mateix nivell.
Branques o floretes d’un matoll o d’arbre
fan com si no hi fossin, però sort que hi són,
ben fermes i útils, per donar equilibri
a les riques toies que són com un món.
Joana Raspall
...tot això és el que hem escollit per a tú en la nostre felicitació.
Estem contents d'haver compartit molts moments d'aquest "fent camí per la vida" rient, jugant, parlant, celebrant, donant, rebent, escoltant, estimant, perdonant... Tots hem avançat, tots hem "clavat arrels", però el fet de caminar plegats ens omple d'alegria.
Com diu la cançó: "cada dia és un nou pas"...continua Montse, amb força, lluitant pel que desitges i sigues sempre molt feliç.
"Moltes felicitats, et dedicaré el meu proper triple"- Marcel
"Montse, m'encanta que siguis la meva padrina! Felicitats!"-Anna
Molts petonets
Jaume, Nuri, Marcel i Anna
Subscriure's a:
Missatges (Atom)