Cal que el temps passi per adonar-nos de que tot el que hem viscut ha valgut la pena, algunes coses han estat fantàstiques e inoblidables, d'altres ens han ajudat a crèixer.
Cal que el dia acabi perque torni a sortir el sol.
Cal que un infant et miri als ulls per recordar l'inocència del nostre temps ja passat.
Cal recordar tot el que hem viscut, tot el que hem construït, tot allò pel que hem lluitat, tota la gent amb qui hem compartit...
Cal saber gaudir d'un instant, d'una flor, d'un paissatge, d'una olor...

Sempre, i tots al teu costat, volem fer cert allò de...cal que neixin flors a cada instant! Per molts anys Montse!


Les Fotos

Jaume

Aquells eren els temps de la nostra èpica, una èpica compartida des de la que varem projectar els somnis més elevats, un punt de partida amb la bossa plena d’il·lusions i amics, d’esperances i anhels de fer reeixir un mon que volíem millor. Uns temps d’anar plegats per a volar ben lluny, sabent que els temps ens donaria però un camí i drecera per anar tots sols, lligats només per les primeres petjades que fins avui romanen.  Així ho vam escriure els teus amics del grup de “Can Culapi” als nostres cors, i així ho recordarem.
Els amics del Grup de Can Culapi